A la sortida no volen veure a ningú seriós, no volen males cares, fan triatló perquè els hi agrada, perquè un dia ho somien i ho aconsegueixen, només 113km.
No deixeu mai de somriure, no deixeu mai de pensar que la lluita val la pena, i la meta per tardana que estigui quedarà per sempre en vosaltres i això no us ho treurà ningú, serà vostra, per sempre.
Una cosa més per explicar als néts, una cosa més que en anar a dormir us arrencarà un somriure, un instant, un recorregut, un patiment, un sentiment, un feliç record d'una lluita que s'ha superat.
Aquesta triatló és una de les més fortes, l'Ironman de Hawaii. Aquest juny es va realitzar la Ironman 70.3 i Lance Armstrong va ser el guanyador.
Una altra persona que admiro, deixant de banda tota la temàtica del dopatge s'ha de recordar que Lance Armstrong, va superar un càncer testicular que se li havia estès al cervell i els pulmons. Tot i així va guanyar 7 Tours de França i actualment, amb quaranta anys ha aconseguit ser el guanyador de la triatló IronMan 70.3.
Felicitats!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada