Mati, la història d'un exemple d'integració

Matías Viacaba juga al rugbi fa cinc anys en el Club Universitari de Buenos Aires, CUBA. Cada vegada que entra a la pista els seus companys el reben amb aplaudiments i les tribunes locals i visitants s'uneixen en un mateix crit d'alè. El seu carisma marca a tothom. Mati, com l'anomenen en el club, té síndrome de Down i va aprendre a lluitar contra les seves dificultats. «Ell va créixer perquè van creure en ell», sintetitza la seva fan número u, Mausi Nicholson, la seva mare.

Matías té 18 anys, juga en la posició de pilar i és el major de tres germans, Santiago, de 17, jugador del mateix esport, i Gonzalo, de 13, que també té síndrome de Down i, igual que els seus germans, és un apassionat del rugby.

En anomenar a Mati, no hi ha ningú a CUBA que no deixi entreveure un somriure. És que aquest petit «gran» esportista «ens fa volar el cap a tots, va canviar els valors del grup en una edat tan difícil com els 15 anys», explica el seu entrenador de la categoria M 15, Marcos Ortiz de Roses.

I aquest no va ser un any més per a Matías, és que va passar de la divisió infantil a la juvenil, un veritable desafiament. «Ell té una gran capacitat de coordinació per això es va poder adaptar, igual que els seus companys juga en la divisió de juvenils i fins a participa de les gires», va explicar el coordinador d'aquesta categoria del club Guillermo Sanguinetti.

Però no només va créixer en l'esport sinó que els seus assoliments i avanços van ser notoris en tots els àmbits de la seva vida. «Comprèn tot el que es diu, però li costa comunicar-se, avui parla molt més fluït i fins a va aconseguir trencar amb la seva timidesa», explica ple d'orgull Marcos, el seu entrenador.

«Qualsevol noi en qui es confia creix, i és això el que va passar amb Mati. Per això el meu etern agraïment als seus amics i els seus entrenadors. Mati se'ls va guanyar a tots per la seva personalitat i pel seu carisma», diu amb la veu repleta d'alegria la seva mare. 

I és tal el reconeixement al seu esforç, i al grup que fa cinc anys que va creixent com a jugador i com a persona. Tal és el seu mèrit que el seu rival equip rival, el Champagnat li va enviar una carta al president de CUBA, Marcelo Perry, per destacar el treball admirable que havia desenvolupat aquest jove.