Esportivitat

Se n’ha parlat molt poc. En el cros de la localitat navarresa de Burlada, va succeir un fet el passat diumenge 2 de desembre que ens ajuda a seguir creient en els valors de l’esport. 


L’atleta kenyà, Abel Mutai, medalla d’or dels 3.000 obstacles de fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, a l’entrar a una pista on hi havia la meta es va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar al públic pensant-se vencedor. El que li venia al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Es va quedar a la seva esquena, i gesticulant per a que l'entengués i gairebé empenyent-lo,  va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar per davant.

Iván Fernández Anaya, un corredor vitorià de 24 anys que està considerat un atleta amb molt futur (campió d’Espanya de 5.000 metres en categoria promeses fa dos anys) va afirmar en acabar la prova: "Encara que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu, no m’hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet que si hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les coses en tots els ambients, en el futbol, en la societat, en la política, on sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé ".

Ho deia al principi: malauradament, se n'ha parlat molt poc d'aquest gest. I és una llàstima. En la meva opinió, L'esport no és únicament allò que veiem per la tele: puntades violentes a dojo, declaracions fatxendes, dits als ulls dels contraris... Gràcies Iván Fernández!