Aquesta setmana, relacionat amb el tema de la Marató, he descobert una gran personalitat que ens ha d'ensenyat moltes coses. Aquesta persona és Jane Tomlinson.
Fa vuit anys, els mitjans de comunicació de tot el món es van fer ressò d’una impressionant noticia. L'anglesa Jane Tomlinson de 40 anys, amb càncer terminal des d’en feia quatre, havia acabat la Triatló Ironman de Florida del 2004.
Va cobrir sense parar els 3.800 m de natació (1h.35’55’’), 180 qm. de bicicleta (7h.26’38’’) i una marató de 42,195 qm. (6h.29’20’’) en un total de 15 hores, 48 minuts i 32 segons.
La sorprenent història d’aquesta dona arrencava l’any 1990, quan li van diagnosticar un càncer de mama. Li van practicar una mastectomia, però deu anys després, en el 2000, se li va reproduir i se li va estendre als pulmons i als ossos. El diagnòstic llavors va ser letal: els metges li donaven tot just dotze mesos de vida.
No obstant això, Jane, casada i amb tres fills, va assimilar el trasbals i va iniciar una nova vida per a demostrar-se a si mateixa, i al món, que tot és possible amb determinació i coratge. Mentre rebia un tractament de quimioteràpia, va començar a córrer i entrenar-se sis dies per setmana per preparar uns reptes esportius que s'havia proposat.
I se’n sortia amb èxit perquè no només passaven els mesos i no moria, sinó que enlluernava als metges i a tothom. Primer corrent curses de pocs quilòmetres i més tard participant en proves de molt alta dificultat, com eren les maratons i les triatlons.
Les seves proeses eren tan espectaculars que, fins i tot, van sorgir alguns escèptics que l’acusaven de fingir la seva malaltia. Els costava creure que un esser humà en fase terminal pogués fer uns esforços semblants. Ningú, ni la Medicina, trobava explicació al cas de Jane Tomlinson, però ella demostrava que les ganes de viure i la força de voluntat podien deixar en evidència els pronòstics mèdics. Constituïa un exemple de fortalesa per a tothom i una esperança per a aquells malalts que es trobaven en una situació semblant.
Els metges, atònits pel que feia, afirmaven sempre que patia un càncer terminal. I ella, després de finalitzar l’Ironman de Florida del 2004, ho acceptava. En unes declaracions a la BBC va dir: “El meu diagnòstic no és diferent ara, pot ser que solament em quedin uns mesos de vida. Simplement intento aprofitar al màxim el temps i ser optimista. Tenir càncer no significa quedar-se a casa a esperar la mort”.
Des que van diagnosticar-li el càncer va acabar tres maratons de Londres i una de Nova York; dues triatlons; una tirada de 36 dies en bicicleta des de Roma a Leeds -la ciutat on va néixer- a una mitjana de 100 qm diaris; i un altra, la darrera que va fer, a l’estiu del 2006, una travessa de 6.000 km durant 9 setmanes en bicicleta per la costa d’Estats Units. Ho va fer recaptant fons per a l’investigació sobre el càncer d’una campanya que ella mateixa havia engegat.
Jane Tomlinson, una heroïna, va morir el 3 de setembre de 2007, set anys més tard del que li havien pronosticat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada