dimecres, 26 de febrer del 2014

6 Nacions (Jornada 3)


Tercera jornada del 6 Nacions. Gal.les derrota França que torna a mostrar la seva pitjor faceta, els Dracs en canvi tornen a pujar al carro i renoven les seves esperances d'aconseguir el "triplet". Escòcia salva els mobles i esgarrapa una victòria en l'últim minut a Roma; els azzurris recollin poc premi per tot el van fer sobre la gespa. finalment els irlandesos tornen a la realitat a Twickenham; Anglaterra amb una victòria - i amb la resta de resultats - revifen les seves opcions de guanyar el torneig. 

Ja no hi haurà Grand Slam però si un emocionant desenllaç del 6N !!!

Ja hi ha (3) jornades jugades del Torneig de les 6 Nacions; els resultats sumen possibilitats a uns, les resten a altres però sobretot afavoreixen l'espectacle. ara amb un quàdruple empat en la primera posició de la taula de classificació tot comença de nou i les quatre principals seleccions del vell continuen hauran de donar-ho tot si volen guanyar el torneig. abans, un repàs de com ha anat aquesta tercera tongada de partits.


L'assaig de North va llençar terra pel mig des de ben d'hora
Els defensors del títol es donen un respir derrotant a França 27-6 i renoven forces de cara a la recta final del 6N. amb aquesta victòria sobre els gals - i la resta de resultats - els Dracs gal.lesos tornen a pujar al carro per mirar de conquerir el torneig. va ser un partit disputat sobretot "a cop de múscul"; els jugadors gal.lesos van sortir amb dues premisses; donant velocitat amb la possessió de l'ovalada i aplicant molta força als rucks i melé quan la pilota la tenien els francesos. cal a més demanar-se si aquesta derrota francesa no recau principalment en la persona de l'entrenador francès i el seu erroni plantejament; els gals van equivocar-se des d'un primer moment - tornant pilotes una i altra vegada - sense un pla per conquerir metres o disputar-li la possessió als locals com ja ho havien fet reeixidament davant anglesos i italians. a més, el fet que la pilota estigués sempre en la seva pròpia àrea (unit a la indisciplina dels seus jugadors) va propiciar ja en la primera meitat (7) faltes perquè l'expert xutador gal.lés Leaf Halfpenny pogués treure una renda de (15) punts pel seu equip (a més de l'assaig de North que va llençar terra pel mig des de ben d'hora). un altre aspecte a destacar és l'obstinació de PSA a voler jugar davant les millors seleccions d'Europa amb dos jugadors de conducció (mig de melé i mig d'obertura) que simplement no són per aquest nivell. un veritable castell de sorra l'estat de joc dels francesos que torna al seu típic ritme de muntanya russa marcant pols completament oposats: una jornada fregant l'excelència, una altra fent el ridicul.


Duncan Weir l'heroi dels escocèsos
Escòcia salva els mobles i de retruc evita la cullera de fusta. victòria en l'últim minut a casa d'una Itàlia que va tenir poca recompensa per tot el que n'ha fet. el triomf escocès va arribar en un partit que va ser dominat durant la seva gran part pels locals i va abocar-se en els últims minuts a jugar-se amb un ritme esbojarrat alternant-se tres cops el marcador abans de decantar-se pels visitants. en l'últim minut, amb el partit ja gairebé dat i beneït Duncan Weir passa un drop i sentencia així de manera dramàtica la sort d'una selecció italiana que havia fet fins aleshores tot per emportar-se merescudament la victòria. malgrat la desfeta, els aficionats azzurris sempre podran agrair l'esforç dels seus - perquè si alguna hi posen els italians és budells. el balanç pels escocesos en canvi és un altre, és el balanç positiu d'una selecció - i sobretot el seu entrenador - posats contra les cordes per la seva pròpia afició amb la crítica de "cagar-se en les calces" cada cop que arriba a l'hora de la veritat. els partits entre escocesos i italians que en els darrers temps ja serveixen per condicionar al "trist guanyador" de la cullera de fusta va tenir en aquesta oportunitat una especial regust que podria veure consolidar-se en un futur proper com una rivalitat entre aquestes dues nacions rugbistes; com a dada a tenir en compta per exemple, en la secció de rugby union de la web de la BBC el resum d'aquest matx va tenir gairebé els mateixos nombre de comentaris que el del Gal.les-França.


La frustració irlandesa reflectida en BOD
Partit jugat amb intensitat total des del minut i fins acabat del tot el matx. victòria anglesa 13-10 que dóna un cop de gràcia a les aspiracions irlandeses d'emportar-se el torneig de manera perfecta - encara que la possibilitat de guanyar-ho segueixen intactes. la selecció de Sa Majestat en canvi consolida la seva posició i ara amb un quàdruple empat a la taula de classificació és també pretendent (amb igualtat d'oportunitats) a coronar-se campiona del 6N a falta de dues jornades. el Trèvol per la seva banda ho va intentar amb totes les seves armes i tampoc és que s'hi hagi fotut de morros amb aquesta desfeta, és més aviat una tocada de peus a terra i que li obliga a disputar la resta del torneig amb més cautela. per ser una derrota no pot dir-se de cap manera que la selecció irlandesa va fer un mal partit o es van equivocar en això o allò; simplement que Irlanda va jugar un partit de 9,5 però Anglaterra ho va fer de 9,8 - és aquesta la raó. també cal destacar l'empenta d'alguns jugadors anglesos que malgrat la seva poca experiència estant encertant en cada sortida, millorant la seva prestació en cada partit. la intensitat del conjunt anglès superant al del seu contrapart irlandès va ser clau per mantenir la distància primerament en la territorialitat en el terreny de joc i després en el marcador. per sobre tota la tensió del matx, Anglaterra va saber mantenir als verds "a ratlla" i Owen Farrell encertant els xuts a pals quan hi calien.

1 comentaris: