dimecres, 11 de desembre de 2013

Descobrint el Rugby...


Aquest és el primer article que escric en el blog d’en Marçal.  Un blog on hi ha un munt d’informació, i on diàriament entro, ja sigui per tafanejar qui de vosaltres està al saló de la fama o bé per llegir algun dels seus articles tan interessants... sens dubte un espai on gaudir de tot el que té a veure amb l’esport en general i també i més concretament, de l’esport que es fa a l’escola.

Dit això, avui he tingut la sort de poder acompanyar a en Marçal i els alumnes de 3r d’ESO fins al camp d’esports.  Dic la sort, perquè he pogut conèixer un esport de més a prop: el rugby.  La veritat és que és un esport que tot i sentir-ne a parlar molt gràcies al Torneig de les 6 Nacions, he de confessar que desconeixia i desconec encara moltes de les seves normes.  La classe magistral d’avui m’ha permès familiaritzar-me molt més amb aquest món.




El que sí que sabia del rugby és que és un esport de contacte, i després del que he vist avui, diria que de molt contacte, amb les patacades i les caigudes que això comporta. Però el més curiós de tot és que tot i els contactes constants, les patacades, els  placatges i les caigudes dels jugadors, hi ha una senya d’identitat en aquest esport que el defineix per sobre de tot, i no és cap altra que el respecte cap a l’equip rival.  M’ha impressionat descobrir que l’esperit d’aquest joc es fonamenta en un codi ètic que cap jugador pot incomplir, i que en un esport on podria haver-hi picabaralles constants, enlloc d’això hi veus escenes d’amabilitat i generositat entre els equips que competeixen.  Si un cau, l’altre li dóna la mà; si un es fa mal, els altres van ràpidament a ajudar-lo; si un equip fa goal, els altres el feliciten; tot això ho he viscut avui i m'ha fet apreciar molt més aquest esport!  un esport en què els jugadors no solen protestar a l’àrbitre és sens dubte un esport a tenir molt en compte; i el més sorprenent, un esport en què un cop finalitzat el partit, els jugadors d’ambdós equips es reuneixen per compartir un àpat plegats en el que anomenen  “el tercer temps” ho diu tot d’aquest esport.  

Un esport així només pot fer que aportar valors positius a aquells que el practiquen, i bé, també algun morat, algun esquinç al turmell, i alguns músculs adolorits... però a part d’això, un gran esport!  Enhorabona Marçal per apropar aquest esport als teus alumnes!

Carles Domenech

 

1 comentaris:

  1. Molt bé Carles cada dia s'aprèn una cosa nova, però si vas amb en Marçal encara apendràs més!

    ResponElimina